Cicle de conferències
'Als 70 anys del final de la Guerra Civil'

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència «¿Por qué el 18 de julio?», a càrrec de Julio Aróstegui.
Gandia, 16 d'octubre de 2009.
I
Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l'únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d'aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l'obscuritat.

 

* * * * * * *

Amb la intervenció del professor Julio Aróstegui (Universitat Complutense de Madrid), titulada ¿Por qué el 18 de julio?, s’ha encetat, el dia 16 d’octubre, el cicle de conferències Als 70 anys de la Guerra Civil (1939-2009), organitzat pel CEIC Alfons el Vell.

El Saló d’Actes de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, a Gandia, es va omplir d’un públic interessat per la temàtica -un passat que no vol passar després de tres generacions-, i amb una bona presència d’estudiants. El professor Santiago La Parra presentà el conferenciant, el qual se centrà en la pregunta “per què els conflictes dels anys 30 del segle XX van desembocar en una guerra?”

 

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

La primera part de la conferència va ser una síntesi sobre l’estat de la qüestió en la historiografia més solvent, amb una anàlisi de les explicacions més rellevants. La descripció del context internacional, marcat per la crisi de les democràcies liberal, i l’ascens del comunisme i dels feixismes. S’hi va ajuntar la crisi econòmica de gran abast des del 1929. Respecte de la situació interior, el professor Aróstegui va incidir en els problemes pendents que la República va intentar resoldre: estructura de l’Estat, reforma agrària, exércit, Església, relacions laborals, etc. Cap de les reformes arribà a bon port, entre altres raons per la mateixa celeritat en l’intent de solució.

La segona part se centrà en la resposta a la pregunta inicial. La intervenció dels militars en la política tenia una llarga tradició des del segle XIX, a més del colp de Primo de Rivera en 1923 i l’intent de Sanjurjo en 1932. Un sector important de l’oficialitat de l’exèrcit va mostrar la seua inquietud ja en el 1934 (revolució d’Astúries) i, sobretot, després del triomf electoral del Front Popular en febrer de 1936. Hi havia en molts militars la convicció que es prepara una revolució comunista. La conspiració, amb el general Mola, el “director”, pretenia un ràpid colp d’Estat i dominar la situació en poques hores. Ni el govern de Madrid va saber reaccionar a temps, ni els sublevats van calcular adequadament la resposta dels sindicats i d’altres forces socials i polítiques a favor de la República. La guerra va començar i, amb les diverses ajudes internacionals i d’altres factors, es va allargar durant tres anys.

L’acte va acabar amb un extens i profitós col·loqui que va donar lloc a obrir més perspectives sobre un tema sempre apassionant per les seues implicacions emotives i la mateixa transcendència històrica. La conferència, en resum, ha estat un excel.lent marc general per a avançar més en les següents intervencions, les quals incidiran en alguns temes més concrets de la guerra.

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Aspecte de la sala amb el públic assistent.

Audio de la intervenció de
Julio Aróstegui [primera part]
Audio de la intervenció de
Julio Aróstegui [segona part]

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas.