Estudis sobre visualitat en la Història de l'Art.
«La visualitat jesuítica»

visualitat jesuítica

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell.

Saló de corones del Palau Ducal de Gandia, dies 16, 23 i 30 d'abril de 2010.

Aprofitant l’ocasió de l’any Borja, l’objecte d’aquest cicle és posar atenció en el peculiar mètode desenrotllat pels jesuïtes basat en la imatge, i utilitzat tant en l’espiritualitat com en la didàctica i en la propaganda. Aquest mètode parteix inicialment d’un concepte aplicat per sant Ignasi de Loiola en la manera de fer oració i meditació que ell mateix denomina «composició de lloc», mitjançant el qual s’havia de fer una construcció mental de l’objecte sobre el qual es meditava: per exemple, un episodi evangèlic. Sant Borja, intuïtivament, aplicava ja aquest mètode en la seua oració personal, ajudant-se de les imatges murals que va fer pintar en el seu oratori del Palau Ducal. Més tard, quan fou general de la Companyia, va impulsar l’ús de la imatge en aquest sentit. Els jesuïtes hi aprofundiren i acabaren configurant tot un imperi visual que serà clau per poder entendre l’art i la cultura del Barroc.


visualitat jesuítica
Públic assistent


visualitat jesuíticaPalau Ducal
visualitat jesuíticaImatge projectada durant la conferència
visualitat jesuíticaPart del públic assistent
visualitat jesuíticaVíctor Mínguez (conferenciant), acompanyat de Rafael Mahiques (presentador)
visualitat jesuíticaPart del públic assistent
visualitat jesuíticaRafael Garcia Mahiques, coordinador del cicle de conferències
Programa de conferències impartides:

16 d'abril. Sant Francesc de Borja i la visualitat jesuítica. Rafael Garcia Mahiques – Universitat de València

La compositio loci ignaciana, integrada en el mètode d’oració proposat pel fundador de la Companyia de Jesús, va derivar en un procés de creació d’imatges visuals destinades a la meditació. Els jesuïtes s’entusiasmaren amb les imatges i en aquest procés és crucial el paper exercit per sant Francesc de Borja, qui ja va fer ús de la imatge abans de ser jesuïta en el seu oratori íntim del Palau Ducal de Gandia: la «Santa Capella», on va fer pintar els misteris de la vida de la Mare de Déu i Jesucrist que li ajudarien en el seu res del Roser. Francesc de Borja es va servir d’imatges –tant visuals com literàries– en les seues homilies i en els seus escrits, com poden ser mostra el Diari espiritual o El evangelio meditado: meditaciones para todas las dominicas y ferias del año y para las principales festividades. Aquesta darrera obra va ser composta pensant en que havia de ser il·lustrada amb imatges que afavoriren la contemplació, tot i que per alguna raó desconeguda pels historiadors, tal cosa no es va dur a termini i seria el P. Jeroni Nadal qui aconseguiria concretar-ho en la seua famosa Biblia Natalis. En una famosa sentència, sant Borja comparà les imatges a las espècies d’un menjar, és a dir allò que pot estimular l’apetit. Els jesuïtes van aplegar a ser especialistes en l’ús de la imatge, no solament en l’oració i la meditació, també en la sermonística i en general en la divulgació cultural. En aquest sentit, s’ha de fer menció també de l’emblemàtica, gènere verbo-visual del qual és pioner a nivell hispànic el seu segon fill Joan de Borja.


23 d'abril. Jeroglífics jesuítics. La Companyia de Jesús i l'art festiu a les ciudats del Barroc. Víctor Mínguez – Universitat Jaume I

Els anys trenta del segle XVI van conèixer la consolidació de la Reforma Protestant i la fundació de la Companyia de Jesús, creada en París en l’any 1534 i reconeguda pel papa Pau III en 1540 amb l’objectiu prioritari d’evangelitzar i defendre la Fe. En eixa convulsa dècada naixia a Europa la literatura emblemàtica de la mà del llibre d’Andrea Alciato, Emblematum libellus (Augsburgo, 1531). Els jesuïtes, convertits ràpidament en la elit intel·lectual de l’Església Catòlica i convençuts de les possibilitats persuasives de l’emblema, l’utilitzaran amb un propòsit didàctic, fonamentalment en el context de la festa urbana. Durant el segle XVII el col·legis jesuítics d’Europa i Amèrica foren vivers d’emblemistes, i alguns com el francés Claude François Menestrier o l’alemany Athanasius Kircher es compten sens dubte entre els més brillants exponents d’aquesta retòrica verbo-visual. En moltes ciutats dels segles XVII i XVIII, els temples, els carrers i les places de les ciutats foren ocupades amb ocasió de solemnitats públiques per altars, decoracions, cadafals i jeroglífics dissenyats pels membres d’aquest ordre religiós. Roma, Madrid i la mateixa València, en són bons exemples.


30 d'abril. Els jesuïtes i la teologia de la imatge moderna. Fernando R. de la Flor – Universidad de Salamanca

Potser els jesuïtes foren la primera corporació històrica que confia plenament en la virtut de la imatge. Superant l’àmbit aniconista, que s’estenia per tot Europa en l’àmbit de la Reforma luterana i calvinista, els jesuïtes es convertiren en una vertadera «internacional de la imatge». Les virtualitats màximes que aquestes imatges presenten als seus ulls són el que són capaç de persuadir de veritats sobrenaturals, veritats de la fe o raons del cor i de la sensibilitat, i que, en tot cas, mouen els ànims i la voluntat del creient. Les imatges són imatges agents: operen moviments, generen accions pròpiament espirituals. Els jesuïtes fan de la imatge la peça de convicció fonamental en la seua estratègia pedagògica, i ho fan en el mateix moment en què, per una banda, les arts plàstiques coneixen un desenvolupament sense precedents i es formulen com el lloc on es lliguen les representacions i els significats del món material i del món espiritual. Però per altra banda, també, aquesta vinculació seua a la imatge està determinada per les possibilitats que en eixe segle s’han obert al voltant de la seua reproductibilitat tècnica, a causa de la impremta d’estampes i llibres gravats. En la conferència és revisà l’estat d’aquesta qüestió i es donà resposta a alguns dels interrogants que presenta, tot posant-ho en relació amb la societat postmoderna de l’espectacle i del triomf omnipresent de les imatges.

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Rafael Mahíques · Composició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia